La Dansa

Des de mitjan del segle XIX el teatre és el lloc idoni per al desenvolupament de la dansa. Per això, era necessari proveir-la del llenguatge teatral: vestuari, decorats, arguments que donarien lloc a un nou ball espanyol que, prenent referències de les nostres tradicions i folklore nacional, pogués arribar a tots els racons del món, per mitjà d’unes formes i estils que fes comprensible tot el nostre ric passat. Molt ràpidament la dansa espanyola va evolucionar fins situar-se com un patrimoni riquíssim que l’ha convertida en la millor ambaixada de la nostra cultura.

Gràcies als desvels i treballs de figures com ara Antonia Mercé, l Argentina; Vicente Escudero; Encarnación López, l’Argentinita; Pilar López; Antonio Gades; Antonio Ruiz, Antonio; Mariemma; José Antonio i un llarg llistat de grans noms que entre tots han aconseguit un desenvolupament inevitable que, al seu torn, ha exigit una atenció més gran en la posada en escena. La creació, en 1978, del Ballet Nacional d’Espanya ha estat la responsable del gran èxit a tot el món de la dansa espanyola.

Entre les peces més significatives cal destacar: retrat d’Antonio Ruíz Soler, Antonio; figurins i escenografia d’Alexandre Benois per a Petrouchka, d’Igor Stravinski; escultura de Marià Benlliure de la ballarina Pastora Rojas Monje, Pastora Imperio; esbossos d’escenografia de Víctor María Cortezo per a El amor brujo, de Manuel de Falla; vestits, fotografies, programes, etc.

Comments are closed.